un vell costum
© Francesc Vera: Fira de Nadal i Reis. Ciutat de Palma. 2011
·
Tot i ser-ne un descregut i una mica iconoclasta, tinc el vell i arrelat costum de felicitar el Nadal i l’any nou a la gent que, d’una manera o altra, més m’estime. Ja de menuts, els meus germans i jo confegíem felicitacions amb una cartolina i llapis de colors que guardàvem fins el dia de Nadal per oferir-les als pares en acabar de dinar, mentre es treien els torrons a taula i es mesurava en la nostra copa un culet de xampany. Amb el temps, dibuixava coloms de Picasso i altres coses que feia arribar per correu a les amistats, fins que al remat eren fotografies en format postal allò que els hi enviava.
Ves per on, això de felicitar els nadals amb fotografies —Xavier Miserachs recull un parell d’exemples al seu llibre Criterio fotográfico— havia estat un costum molt arrelat entre els fotògrafs de la generació dels 50 i 60. Fins i tot hi havia qui, com Cualladó, de qui en vaig rebre algunes, encara mantenia la tradició en la dècada dels vuitanta. Així, doncs, per no perdre aquest vell costum, reviscolat per la immediatesa de la xarxa, em permetreu que faça ús d’aquest espai, que també m’agradaria vostre, per desitjar-vos, ara més que mai, un futur atrevit, esperançat i fructífer, ben lluny d’aquell que alguns (ells, els de sempre) voldrien —també en l’aspecte fotogràfic— poruc, conformista i estèril.
commemoracions | Francesc Vera | 
24 desembre 2011 9:09
7 comentaris
Other Links to this Post
Canal RSS pels comentaris a aquesta entrada. TrackBack URI
Subscripció RSS
By Manel, 24 desembre 2011 @ 9:52
Jo també et vull desitjar un futur esperançador i encisador. De part d’un descregut i una mica iconoclasta.
Una abraçada Francesc.
By Jana, 24 desembre 2011 @ 10:27
Un tros de saviesa, d’Alessandro d’Avenia:
(és jove, és italià, espero que es comprengui)
Ma quel Bambino? È l’amore in persona? L’amore fatto persona? L’amore fatto limite e quotidianità? Non può essere. Se fosse vero, un’altra bellezza sarebbe entrata nel mondo, nel silenzio, quasi senz’arte. Tutto diverrebbe improvvisamente bello: i pannolini, le pappe, le veglie, i sorrisi e le lacrime. Tutto diverrebbe improvvisamente divino, perché non c’è niente di umano che quel bambino non debba fare: è un uomo e non c’è niente di umano che gli sia estraneo.
Questa è la notizia. Se è così, c’è per me una bellezza che non si rovina, che non si rompe, che non c’entra con il nettare e l’ambrosia, con la proporzione e l’armonia, ma c’entra con la vita quotidiana, con il sudore, i capelli, la pelle, le mani screpolate, la fatica, lo scoraggiamento, la tristezza, la paura, il fallimento, il sangue, il freddo e il sonno. Una bellezza senza perfezione. Una bellezza che c’entra con tutto, perché tutto ha attraversato. Una bellezza fecondata da limiti e sproporzioni, per partorire ciò che non passa. Io questa bellezza cerco. Questa bellezza nasce per me.
In una stalla.
By Francesc Vera, 24 desembre 2011 @ 10:51
Gràcies, Manel. Una abraçada.
Jana, no és tan diferent com perquè no s’entenga.
By Bicimann, 24 desembre 2011 @ 13:32
Bon Nadal, Bon Any Nou i Bon Humor! Que no s’acabi l’escepticisme i estoïcisme davant dels intents de falsificar passat, present i futur. – Mentre puc comptar amb les teves aportacions al blog, l’any que ve promet! He passat unes estones molt agradables rumiant sobre els teus articles. Gràcies per deixar-me participar.
Markus
By Francesc Vera, 24 desembre 2011 @ 15:02
Markus, és un plaer tenir-te com a lector i com a comentarista. Sempre va bé saber que hi ha algú a qui interesen aquestes remugades fotogràfiques que m’hi faig. Tant de bo que l’any vinent prometa, com tu dius. Bon Nadal!
By Maria Josep Escrivà, 25 desembre 2011 @ 11:53
Quina preciositat, Francesc: visual, escrita i emotiva. M’ha agradat molt saber que aquesta “pràctica” de regalar fotografies com a present nadalenc té precedents autoritzats i respectables. Possiblement, la xarxa ho ha despersonalitzat tot una mica, però hem guanyat també en accessibilitat envers aquestes petites meravelles com la teua. M’apunte els tres adjectius amb què has qualificat el futur que ens desitges: “atrevit, esperançat i fructífer”. Magnífic! Que ho siga per a tu també.
I parlant de tot un poc: us heu recuperat de l’ensurt del cotxe?
By Francesc Vera, 25 desembre 2011 @ 11:59
Gràcies, Maria Josep. De l’ensurt automobilístic, tret d’alguna blaura, ja ens hem recuperat. El cotxe encara s’haurà de passar unes setmanes al taller.