la casa Guarner

 © Francesc Vera: Llar de foc, Casa d’en Lluís Guarner. Benifairó de les Valls. 2011

·

Hi ha, en la casa que fou d’En Lluís Guarner —al bell mig del Camp de Morvedre, en Benifairó de les Valls—, un cert deix d’enyor, perquè en ella el temps, suspès o dilatat, sembla haver-se situat en un moment indefinit, indeterminat i insondable. És, potser, per la nostàlgia que corprèn l’esperit del visitant, que s’arriba a considerar que en les seues estances hi habita un Cronos indolent que, descuidant-ne l’ofici, ha deixat en suspens la dimensió temporal de les coses. O qui sap si, ben considerat, és que ho ha volgut expressament així per preservar-ne —com diuen que ho fa la fotografia— la memòria.

·

Hi ha, en la casa que fou d’En Lluís Guarner, a ulls del visitant, un cert aire de decorat de cinema, perquè, tot i disposar-se com la casa d’un llaurador tradicional i de què en el jardí trobareu els matisos més característics de l’impresionisme local, certes estances us vindran a recordar aquells ambients densos, de film viscontinià, i d’altres us portaran a la memòria la sobrietat de la ruralitat més pregona. És, aleshores, per eixe aire de decorat, per eixa segmentació de l’espai, que el conjunt s’hi confegeix amb un recull de fragments dispersos que, en acoblar-se, proporcionen —com diuen que ho fa la fotografia— la unicitat més indissoluble.

·

Hi ha, en la casa que fou d’En Lluís Guarner, sí, un deix d’enyor i un aire de pel·lícula. Però hi ha també —per al visitant que gaudeix d’un esperit obert i d’una pupil·la atenta—, l’instant que, efímer, es projecta i s’eternitza i hi ha l’espai que, des de la distància justa, s’eixampla en una dimensió quasi etèria, infinita. Perquè hi ha allà un temps distint d’aquell que es cronometra i un espai diferent del que s’amida, un temps i un espai que permeten d’apropar-s’hi al secret que cada cosa hi guarda, si és que som capaços —heus ací el repte de la fotografia— d’accedir a l’invisible a través de la mirada.

Francesc Vera

(Text i imatge extrets del llibre Casa d’en Lluís Guarner, fotografies de Francesc Vera. Fundació Bancaixa, València, 2011)

• 

  By Bicimann, 8 desembre 2011 @ 13:27

  Queda molt bé reflectit en la foto l’ambient que descrius. Felicitats. (No serà aquest el mal imprès llibre que descansa en el fons del teu prestatge del post anterior?).
  Markus

• 

  By Francesc Vera, 8 desembre 2011 @ 20:29

  Markus, agraesc força la teua felicitació i m’alegra molt el comentari que fas sobre la concordança entre la foto i el text, però m’hauràs de permetre que, encara que he donat publicitat al pecat, almenys mantinga en secret el pecador.

Other Links to this Post