nadal
© Francesc Vera: Llums de Nadal a la Diagonal. Barcelona. 2010.
·
Tinc algunes amistats que en arribar el mes de desembre posen cara de pomes agres i no fan més que despotricar del Nadal. Solen argüir que són unes festes consumistes, hipòcrites, que t’obliguen a fer regals i a dinar o sopar amb familiars que no suportes. D’altres, en canvi, són uns entusiastes d’aquestes dates i les esperen amb impaciència. Bé, supose que cadascú ho contarà conforme li haja anat en la pel·lícula. He de reconéixer que entrar a una botiga, uns grans magatzems o un supermercat a finals de novembre i que ja tot estiga decorat amb barrets de Pare Noel i que sone a tort i a dret la marimorena i los peces en el rio (l’aculturització sistemàtica que patim els valencians fa que aquesta mena d’establiments obvien les nadales autòctones) no és cosa del meu grat, però, això no obstant, no puc evitar que els nadals em resulten entranyables.
De menut, el Nadal durava tres dies. Ara amb prou feines si arribem a fer-ne dos, perquè ja ni el segon és festa. En Nadal es muntava el Betlem, amb el pessebre, les muntanyes, el castell d’Herodes, els pastors, el riuet, els Reis de l’Orient i el caganer. En Nadal escrivíem la carta als reis i ens omplia de joia posar rètols nevats de “suro blanc” (ni sabíem que allò s’anomenava poliespan) a les finestres per felicitar les festes. En Nadal compràvem un pandero i una simbomba per cantar nadales. En Nadal, després del ritual de treure els torrons i les castanyes i abans de rebre les estrenes, els meus germans i jo donàvem als pares la més bonica tarja de felicitació que havíem pogut confegir amb uns retalls de cartolina i els llapis de colors Alpino. Aquells tres dies de Nadal, amb la taula parada com només es repetia el dia de Cap d’Any, el de Reis i el del Crist de la Pietat, a l’agost, són una marca d’aigua en la meua infantesa.
Amb el temps, ja d’adolescent, enviava targes de felicitació als amics fetes amb retalls de cartolina de colors on, escrita amb retoladors, hi havia alguna cita d’algun escriptor acabat de descobrir per donar-li una certa trascendència. Des d’aleshores, malgrat canviar les formes, no he perdut aquell costum i des de fa ja quasi trenta anys ho faig amb una fotografia. Mentre el cercle era relativament reduït, enviar una còpia sobre paper RC no resultava massa complicat, doncs fer una trentena de còpies en 13 × 18 només suposava una vesprada al laboratori i el franqueig no implicava una despesa excesiva. Amb l’arribada d’internet i l’ampliació de la xarxa d’amistats, vaig començar a enviar la imatge escollida per correu electrònic. Potser algú pensarà que és una bajanada això de desitjar-li un bon Nadal al proïsme, jo, en canvi, trobe que és una cosa semblant a aquella pàgina final del TBO especial de Nadal on tots els personatges de les diferents historietes, des de Carpanta fins la família Ulises, acabaven asseguts a taula, copa de cava en alt, felicitant als lectors les festes i que a mi em transmetia una certa sensació de bonhomia.
Enguany ja he enviat per correu electrònic la foto que encapçala aquesta entrada a tots els meus contactes, també l’he penjada en el mur del Facebook. Ara, des d’ací, us desitge a aquells que, habitualment o esporàdica, em llegiu, un bon Nadal i un venturós any nou, no sense fer esment, abans, d’una estrofa d’aquella vella —i realista— nadala valenciana: Esta nit fa bona nit/ i demà serà Nadal./ Uns tindran arròs amb tito*/ i uns altres mal de queixal.
* Nota per a parlants orientals: el tito (titot en algunes poblacions) és la manera que els valencians tenim de dir allò que al Principat s’anomena gall d’indi.
Tags: fotografia, Nadal
commemoracions | Francesc Vera | 
23 desembre 2010 9:00
Subscripció RSS
By frikosal, 23 desembre 2010 @ 10:38
Jo soc dels que es posen malalts amb los peces en el rio, no puc amb aquesta cançó. Molt maca la teva entrada, aquests records no son molt diferents als meus, sobretot els de la infantesa. Els meus nens, al pesebre hi posen a més del nen, la mula, etc.. uns gormitis.
By Francesc Vera, 23 desembre 2010 @ 11:12
És una manera de posar-se al dia l’actualitzar les figuretes de Betlem. El meu germà menut hi posava indis i cawboys de plàstic.
By Tino Soriano, 23 desembre 2010 @ 13:42
Jo també aprofito per desitjar-te un Bon Nadal a la manera dels personatges del TBO i el Pulgarcito… com il faut
By Marcelo Caballero, 23 desembre 2010 @ 15:58
Muy bonito lo que has escrito.
Es verdad, Francesc cuando cuentas sobre los que despotrican las navidades y los que la viven con felicidad. En algunas cosas los primeros tienen razón y en otras la razón está del otro lado.
Pero lo que no tienen que perder ninguno de los bandos son las ganas de vivir las navidades como un tiempo de reflexión, de darnos un respiro y preguntarnos si vamos bien por esta vida que nos toca vivir.
Felices fiestas para ti tambien…algún día nos veremos las caras!! un abrazo!!
By Bicimann, 23 desembre 2010 @ 17:16
Quan recordo les festes de Nadal de la meva infantesa en Alemania, em comença a envair una certa nostalgia avui en dia, ja que les festes d’aqui son ben diferentes. Snif! – Per cert, bonic reflexe el del lateral del autobus.
Bones Festes!
Markus
P.S.: Com entenc el Rapitenc, conec també el tito.
By Francesc Vera, 24 desembre 2010 @ 13:50
Tino, un dia fem un taller sobre el TBO, el Pulgarcito, el DDT, el Jaimito y el Pumby. Seria bonic trobar-nos amb tots aquells personatges. Espere que el Nadal el passes a Banyoles i no t’hi pille “embarcat”. Els meus millors desitjos per a aquest nou any per a tu i per a la teua família.
Marcelo, tant de bo que ens puga’m veure les cares aquest 2011, seria un plaer. Una abraçada i que tingues un bon Nadal.
Markus, tu allà on hi ha un reflex ja hi poses l’ull! La nostàlgia, o millor el record, en Nadal és un component idefugible. Crec que cada Nadal són tots els nadals que hem anat acumulant. És clar, Sant Carles de la Ràpita ja és a tocar del País Valencià, i compartim bastant vocabulari. Que tingues un bon Nadal i ja faré per comentar-te les fotos que em proposes (de momenbt he donat una ullada ràpida).
By isidre, 24 desembre 2010 @ 17:55
Preciosa felicitació, Francesc. I inspiradora. Molt bon Nadal i una forta abraçada!
By Maria Rosa Vila, 26 desembre 2010 @ 1:48
Una entrada molt bonica, Francesc, tot i que jo sóc de les que està en el primer bàndol, els que no aguanten aquestes festes, des que falta el meu pare, al que adorava. Intento que no se’m noti, però no ho puc evitar.
Tot i així, et desitjo que passis el millor Nadal i que l’any vinent puguem seguir compartint la nostra passió per la fotografia.
Una abraçada!
By Carlos Bravo, 29 desembre 2010 @ 11:45
Yo solo puedo decir, que deseo que lo mejor…esté aún por llegar.
Feliz 2011 para todos.
By Rafa Pérez, 30 desembre 2010 @ 23:06
Molt bon inici d’any. Seguirem gaudint amb les teves entrades i compartint passió per la fotografia.
By Francesc Vera, 31 desembre 2010 @ 9:59
Isidre, Maria Rosa, Carlos i Rafa, gràcies pels vostres desitjos. Tant de bo que el 2011 ens permeta continuar gaudint d’aquesta passió per la fotografia. Una abraçada!