Estellés

Vicent Andrés i Estellés (desconec l’autor de la foto i la data, si ningú ho coneix, per favor m’ho faça saber)

·

Vicent Andrés i Estellés (l’Estellés com majoritàriament se’l denomina), sens dubte el poeta valencià i en valencià (català) més important des d’Ausiàs Marc, va nàixer el 4 de setembre de 1924. Avui, doncs, hauria estat el seu 86é natalici. I és per això que, fent cas a la proposta que l’escriptor i amic Josep Lozano feu en la darrera Trobada d’escriptors de la Ribera, a una vintena de pobles del País Valencià s’hi cel·lebrarà avui la 1a festa d’homenatge a l’escriptor amb un sopar a la plaça del poble i on posteriorment es llegiran poemes i hi haurà cançons. Nosaltres anirem a Benimodo, a la Ribera Alta.

L’Estellés és per a mi un referent. Com podeu observar, els primers versos del seu poema Vida, sinó hi són al blog des d’un bell inici. Hi ha qui pensa que la imatge literària de València la dóna Blasco (Blasco Ibáñez, per als no inciats en aquesta nomenclatura). Res més lluny de la realitat. La imatge de València, pense, ens la hi dóna l’Estellés i si jo hagués d’assenyalar un llibre que reflectira València, cap no seria tan intens com el Llibre de Meravelles, un poemari on es reconstrueix “en un temps i en un país”, com diu un dels seus versos, cada racó de la ciutat amb sentides i doloroses imatges: “Animal de records, lent i trist animal, / ja no vius, sols recordes. Ja no vius, sols recordes / haver viscut alguna volta en alguna banda”.

M’atreviria a dir, i espere que ningú no s’ho prenga com a una boutade, que l’Estellés és un poeta “fotogràfic”, no per la força descriptiva, sinó per la manera tan subtil i alhora contundent de generar les imatges poètiques. Jo mateix no sabria dir si no em faria fotògraf, en part, pels seus versos, com tampoc no sabria dir si és que el seu impacte no em vingué, en part, perquè ja duia dins, jo, l’ànima del fotògraf. Tant s’hi val! El cas és que hi ha, sempre, l’Estellés i jo sóc, encara, fotògraf.

Aquesta nit, segurament faré fotos de la festa, però també m’hi he decidit a llegir, complet, el poema que encapçala aquesta Cistella des del primer dia. Una manera, humil però sentida, de sentir-me jo també “Un entre tants, / entre afanyosos / i bruts treballs”.

4 comentaris

• 

  By paco marti, 5 setembre 2010 @ 8:55

  meravellós

• 

  By Francesc Vera, 6 setembre 2010 @ 16:42

  Paco, fas uns comentaris tan mínimalistes i contundents com les fotos que penges al teu blog. Gràcies!

• 

  By Ximo, 7 setembre 2010 @ 0:03

  Un comentari lúcid, Francesc, com correspon a aquest blog
  M’ha agradat aquest qualificatiu de “fotogràfic” per a Estellés per la manera com els seus poemes copsen moments, persones, paisatges, vivències…
  Encantat de compartir aquesta festa amb tu i amb tants amants del país i del Poeta. Encertada i àmpliament secundada aquesta iniciativa de l’amic Lozano.

• 

  By Francesc Vera, 7 setembre 2010 @ 17:16

  Gràcies Ximo. També nosaltres etiguérem encantats de compartir amb vosaltres la festa. L’any que ve la repetim!

Other Links to this Post

Canal RSS pels comentaris a aquesta entrada. TrackBack URI

Deixa un comentari